La Pissarra Digital: Noves tecnologies amb velles pedagogies?

El grup que va treballar La Pissarra Digital a classe, ens va facilitar la següent informació sobre el tema:

"Pissarra Digital ( PD ): sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat.

Pissarra digital interactiva (PDI): "sistema tecnològic , generalment integrat per un
ordinador, un vídeoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.

Tablet PC: "És una computadora a mig camí entre una computadora portàtil i un PDA,
en el qual es pot escriure a través d'una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estil (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o ratolí. Aquest aparell va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants".
"Existeixen models que només aporten la pantalla tàctil a manera de pissarra, sent així molt lleugers. També hi ha ordinadors portàtils amb teclat i ratolí, anomenats
convertibles, que permeten rotar la pantalla i col·locar-la com si d'una pissarra es
tractés, per al seu ús com Tablet PC".
"El sistema operatiu que utilitzen aquests dispositius és una evolució del Windows XP
Professional optimitzat per a treballar amb processadors mòbils, que consumeixen menys energia. El programari especial que ens proporciona el sistema operatiu ens permet
realitzar escriptura manual, prendre notes a mà alçada i dibuixar sobre la pantalla. Així,és útil per a fer treballs a l'aula".

AVANTATGES:
Al Bloc de l’Anna Pérez “Bitàcola de Mestratic”, podem trobar un vídeo que està
molt bé on podem veure que la pissarra digital pot ser aplicada a qualsevol nivell i
per a qualsevol matèria ja sigui matemàtiques, història, geografia, anglès, plàstica,
etc. Això és gràcies a que qualsevol explicació teòrica pot ser reforçada de manera
visual, cosa que ajuda molt als alumnes a entendre els conceptes explicats a classe i
alhora segons una mestre de l’IES Sant Quirze diu que els alumnes es mostren més
motivats i participatius ja que son ells mateixos els que fan servir la pissarra digital
per a fer presentacions a classe, també perquè els atrauen les noves tecnologies en
general com les vídeo consoles, els mòbils, els xats, en resum diu la mestre que els
alumnes d’avui dia “són bàsicament visuals”, és a dir, necessiten un reforç visual per
entendre bé conceptes perquè el format oral i el paper no els és suficient. Els
alumnes d’avui dia són d’una era molt visual i tot els sembla molt més motivador i
entenedor si hi han imatges, vídeos, gràfics, activitats interactives, noticies, etc. El
fet de relacionar una teoria amb un vídeo, amb una “realitat” amb una “vivència” els
ajuda molt.
La pissarra digital ens permet fer consultes on-line, la qual cosa ens dóna una
inmediatesa dels recursos, el·laboració de tasques compartides gràcies als wikis, a
google docs, als blocs, etc.
Segons el bloc de Pere Marquès, la pissarra digital ens ofereix moltes possibilitats
i es pot aplicar a qualsevol nivell i matèria, per tant es pregunta: “Hi ha algú que
prefereixi no tenir aquesta font d’informació a classe?”
INCONVENIENTS:
Alguns mestres no estan encara familiaritzats amb les pd o pdi. Realment aquests
mestres no contestarien que no a la pregunta que fa Pere Marquès sobre si no
prefereixen tenir una gran font d’informació com és la pissarra digital, el que els
succeeix és que no tenen una formació tècnica o una familiarització amb l’eina. Crec
que tenen ignorancia i es mostren reticents a l’hora d’emprar les TIC.
A una noticia titulada “El professorat català desdenya els avantages de l’ordinador a
classe” a El Pais el passat dimarts 25 de novembre podem veure aquest problema:
“... hi ha llacunes dels ensenyants a l'hora de dominar l'ús de les TIC, cosa que
explica, en part, la seva reduïda presència en els processos d'aprenentatge."
Segons Pere Marquès tenir una PD no garanteix una ensenyança innovadora de
qualitat. Tenir un ordinador per alumne no garanteix un aprenentatge de la mateixa
manera que el format fix paper tampoc ho va garantir. Això depèn del mestre i de
les activitats d’aprenentatge que aquest proposi als seus alumnes.
Per això necessitem un professorat preparat no només pel seu ús tècnic, sinó també
per l’ús pedagògic de la pissarra digital.
En referència a aquest punt l’article d’El País segueix:
"...utilitzen les TIC per preparar les seves classes, però deixen de banda la
tecnologia quan es tracta d'innovar en pràctiques pedagògiques."
És a dir, molts mestres si que estan preparats tecnològicament però no estan
preparats per adaptar els coneixements i les eines tecnològiques a les aules. És
adir, seria absurd fer servir una pissarra digital per ensenyar les taules de
multiplicar, no ens serveix de res una pissarra digital si l’apliquem per a mètodes
transmissius i fixes com ens passava en el format paper, pissarra de guix.
Hem de treure-li profit amb presentacions, gràfics, vídeos, blocs, fotografies,
Jclick’s, etc.
Un altre inconvenient que tenim seria el tema econòmic. També al bloc d’en Pere
Marques trobem un argument bastant bo per a no considerar el tema econòmic un
impediment:
“¿Y cuánto vale una pizarra digital? Si el centro ya tiene Internet, por unos 1.000
euros podemos tener el ordenador y el videoproyector que constituyen una PD. Unos
40 euros por alumno, insignificante frente a los costes de cada plaza escolar.
Repartido en 4 años supondría 1 euro/mes por alumno: RIDÍCULO, ¿no? Incluso si
queremos que sea una PD interactiva, que nos exigirá gastar mil o dos mil euros
más.”
Com a reflexió podem dir que els que ens falta és una formació dels mestres sobre
la pissarra digital i les TIC en general, una motivació per part dels mestres que són
d’una altra època que els seus alumnes, però que s’han de posar al corrent si volen
adaptar-se als seus alumnes presents i als del futur.
També com a conclusió cal dir que aquest és l’únic impediment, i desprès d’haver-nos
documentat amb noticies, webs i casos reals com l’escola Drassanes, o l’Escola Jacint Verdaguer, el testimoni de l’Anna Pérez, hem vist que tots son avantatges i
que no hi ha cap inconvenient tot i que sí impediments.
També cal dir que les tic no s’han d’emprar sempre, però cal aprofitar-les i tenir-les present ja que són un suport molt ric per a qualsevol matèria i nivell, sempre ens ajuden, però també calen altres activitats per a una educació integral (sortides
amb els alumnes al medi natural, vivències reals, aprenentatges memorístics, etc)"