Comentari al bloc de l'assignatura 1

El meu primer comentari del bloc de l'assignatura l'he realitzta sobre el tema de La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Us eixo més informació sobre el tema, extreta d'un document de Jordi Llabrés Bordoy
(Universitat de les Illes Balears) anomenat L'ordinador a l'aula


"En una fase d’aprenentatge, l’ordinador podria fer de tutor donant les
instruccions per fer la tasca i avaluant l’execució de l’alumne. De fet, aquest és l’ús més
freqüent del programari educatiu. Els ordinadors són consistents a l’hora de donar les
instruccions i d’avaluar l’execució de l’aprenent i això millora l’aprenentatge. Però el gran
avantatge està en el que pot fer el mestre mentre l’ordinador fa les tasques repetitives.
Imaginem que avui el mestre ensenya a sumar. Explica com es fa a la pissarra, fa un
parell d’exemples i quan creu que la majoria de la classe ho ha entès, demana que comencin a
treballar amb el programari de sumes que tenia preparat. Els ordinadors van proposant sumes
i avaluen els resultats que van introduint els alumnes. El mestre va ajudant individualment als
que no han entès com es fan les sumes o prepara noves activitats. Els alumnes van treballant
cadascú al seu ritme i s'ajuden uns als altres quan a un no li surt.
El problema probablement estarà en trobar un programari de sumes que faci
exactament el que vol el mestre. Per aquest motiu, la millor manera de solucionar la manca de
programari educatiu adaptat a les necessitats concretes de la classe, és fer-se'l un mateix. Els
programes d'autor permeten fer qualsevol tipus de programari amb uns coneixements bàsics
d’informàtica, sense necessitat de conèixer complexos llenguatges de programació.
En un estudi que realitzàrem a una escola de Palma durant el curs 1998-1999
(LLABRÉS, 2000) vàrem programar un multimèdia amb un programa d'autor anomenat MM
ToolBook per intentar millorar el rendiment acadèmic d'un grup d'infants de tercer de
primària en les assignatures de llenguatge i matemàtiques. Les activitats incloses al
multimèdia es varen extreure directament dels llibres de text dels infants i s’anaven afegint
més activitats així com el tutor anava avançant en el temari. Com que no hi havia ordinadors a
les aules, els infants que varen participar a l’estudi havien de sortir de la classe per anar a
l’aula d’informàtica a treballar amb el programa. D’aquesta manera, les hores de treball a la
sala d’informàtica no s’afegien a la docència tradicional sinó que la substituïen. Al final de
l’estudi, els infants que havien sortit de classe per anar a treballar amb els ordinadors
presentaren el mateix rendiment en matemàtiques i llenguatge que els seus companys.
Significa això que els ordinadors poden substituir als mestres? És clar que no. El que significa
és que les hores de treball repetitiu que sempre s’han de fer per aprendre (per aprendre a
sumar s’han de fer moltes sumes) podrien estar “tutoritzades” per ordinadors sempre que el
programari fos adequat. Com deia abans, durant aquestes hores, els mestres es podrien
dedicar a coses molt més interessants que preparar i corregir sumes, com ara, ajudar als
infants amb més problemes o dissenyar activitats docents engrescadores o fer avaluacions
individualitzades dels seus alumnes."


El meu comentari el podeu trobar aquí http://ntaefpcee.blogspot.com