A classe hem treball com realitzar activitats educatives mitjançant el programa Jclic, el resultat n'és el següent:
Activitats Fruites
dimecres, 14 de gener del 2009
dimarts, 13 de gener del 2009
XTEC: un espai web pensat per a l'educació
El grup encarregat d'explicar-nos XTEC ens ha facilitat els següents conceptes:
"Què és l’xtec?
Xarxa Telemàtica d’Educació de Catalunya.
És una página web propietat del departament d’Educació
Depén del Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya
Finalitat de l’xtec:
Proporcionar eines de treball i información sobre l’àmbit educatiu al professorat d’escoles catalanes . Permet, dins de la mateixa página,
Qui hi té accés?
A la web té accés tothom que es pugui connectar a internet, però per a fer-se usuari i poder entrar a zones restringides i tenir accés a coreu electrònic,.... cal sol·licitar una altra d'usuari, només poden fer-se usuaris els professors dels centres educatius no universitaris de Catalunya i el personal d'administració i serveis dels centres docents i serveis educatius del Departament d'Educació.
Què costa donar-se d'alta?
El servei es gratuït. Has d'omplir un formulari de sol·licitud amb les dades personals que ha d'estar signat pel director de l'escola on treballa el professor.
1. Serveis:
1.1-L’Agenda: L’Agenda és la secció de la pàgina Xtec on es pengen les noticies que informen de cursos, de concursos, de premis, de conferències i d’altres informacions d’interès dirigides als mestres.
2- Correu
El correu web del XTEC, és un correu d’ús exclusiu per als mestres d’escoles públiques que han estat donats d’alta per al seu centre educatiu al departament d’educació de la Generalitat.
Per accedir-hi has de clickar al icona “correu” e identificar-te amb el nom d’usuari i la contrasenya.
.3-Forum : El link del forum dóna accés a una pàgina on hi trobem diferents missatges escrits per usuaris de l'Xtec.
1.4-Mapa del site: Ens mostra de forma esquematica l’estructura i continguts de la pàgina web
1.5-Atenció a l’usuari: Aques apartat està dividit en 6 subapartats, es on són tots els ítmes sobre l'atenció a l'usuari.
2.Continguts:
2.1.-Escola Oberta: És un espai on el professorat pot trobar informació de diferents camps i on al mateix temps es pot pujar informació i diferents experiències per poder compartir-les.
2.2-Projecte en Xarxa: El projecte en xarxa permet que el professorat a partir del correu electrònic, pugui enviar les seves propostes educatives en projectes telemàtics. També hi ha la possibilitat de consultar projectes d’altres professors.
2.3.-Pràctica Compartida: És un link on hi trobem models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
2.4.- Formació Permanent: Aquest apartat ens porta cap a la pàgina Formació del Professorat. Aquesta pàgina ens mostra les diferents opcions que tenen els mestres i el personal intern per poder seguir amb la seva formació i reciclatge. Podem trobar els cursos per zona geogràfica, per sectors, per temes..
2.5 Innovació i recerca: El Departament d'Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l'evolució social planteja.
2.6-Serveis Educatius: Els Serveis educatius ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya.
2.7-Webs de centres: Aquest espai recull les iniciatives proposades i realitzades per diferentes centres d’ensenyament i publicades a les seves respectives webs.
2.8-Estudis: Aquest apartat ens mostra els diferents estudis que es poden cursar dividits per branques i al mateix temps en mostra les notícies destacades referents als mateixos."
"Què és l’xtec?
Xarxa Telemàtica d’Educació de Catalunya.
És una página web propietat del departament d’Educació
Depén del Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya
Finalitat de l’xtec:
Proporcionar eines de treball i información sobre l’àmbit educatiu al professorat d’escoles catalanes . Permet, dins de la mateixa página,
Qui hi té accés?
A la web té accés tothom que es pugui connectar a internet, però per a fer-se usuari i poder entrar a zones restringides i tenir accés a coreu electrònic,.... cal sol·licitar una altra d'usuari, només poden fer-se usuaris els professors dels centres educatius no universitaris de Catalunya i el personal d'administració i serveis dels centres docents i serveis educatius del Departament d'Educació.
Què costa donar-se d'alta?
El servei es gratuït. Has d'omplir un formulari de sol·licitud amb les dades personals que ha d'estar signat pel director de l'escola on treballa el professor.
1. Serveis:
1.1-L’Agenda: L’Agenda és la secció de la pàgina Xtec on es pengen les noticies que informen de cursos, de concursos, de premis, de conferències i d’altres informacions d’interès dirigides als mestres.
2- Correu
El correu web del XTEC, és un correu d’ús exclusiu per als mestres d’escoles públiques que han estat donats d’alta per al seu centre educatiu al departament d’educació de la Generalitat.
Per accedir-hi has de clickar al icona “correu” e identificar-te amb el nom d’usuari i la contrasenya.
.3-Forum : El link del forum dóna accés a una pàgina on hi trobem diferents missatges escrits per usuaris de l'Xtec.
1.4-Mapa del site: Ens mostra de forma esquematica l’estructura i continguts de la pàgina web
1.5-Atenció a l’usuari: Aques apartat està dividit en 6 subapartats, es on són tots els ítmes sobre l'atenció a l'usuari.
2.Continguts:
2.1.-Escola Oberta: És un espai on el professorat pot trobar informació de diferents camps i on al mateix temps es pot pujar informació i diferents experiències per poder compartir-les.
2.2-Projecte en Xarxa: El projecte en xarxa permet que el professorat a partir del correu electrònic, pugui enviar les seves propostes educatives en projectes telemàtics. També hi ha la possibilitat de consultar projectes d’altres professors.
2.3.-Pràctica Compartida: És un link on hi trobem models innovadors de treball a l'aula que poden contribuir a difondre les noves línies del currículum, estimular la reflexió sobre la pràctica docent i facilitar l'intercanvi d'experiències.
2.4.- Formació Permanent: Aquest apartat ens porta cap a la pàgina Formació del Professorat. Aquesta pàgina ens mostra les diferents opcions que tenen els mestres i el personal intern per poder seguir amb la seva formació i reciclatge. Podem trobar els cursos per zona geogràfica, per sectors, per temes..
2.5 Innovació i recerca: El Departament d'Educació considera la innovació com un dels motors de canvi del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l'evolució social planteja.
2.6-Serveis Educatius: Els Serveis educatius ofereixen la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya.
2.7-Webs de centres: Aquest espai recull les iniciatives proposades i realitzades per diferentes centres d’ensenyament i publicades a les seves respectives webs.
2.8-Estudis: Aquest apartat ens mostra els diferents estudis que es poden cursar dividits per branques i al mateix temps en mostra les notícies destacades referents als mateixos."
Wikipedia
Els companys que ens han presentat la wikipedia ens han facilitat la següent informació:
"La Viquipèdia és una enciclopèdia digital que ha estat creada a partir de la col·laboració dels diferents usuaris de la pròpia pàgina. Moltes d’aquestes persones contínuament estan treballant per millorar la informació que es troba a la Viquipèdia, realitzant-hi diferents canvis al llarg del dia que s’emmagatzemen en els diversos historials de cada article, com també a la pàgina de canvis recents. Tots aquells articles que no són apropiats segons la normativa de l’enciclopèdia són eliminats.
És una enciclopèdia lliure ja que tothom hi pot accedir i participar-hi activament a través de la tecnologia wiki.
Tres característiques essencials:
a) És una enciclopèdia, entesa com suport que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de l'informació de forma estructurada.
b) és un wiki, pel que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
c) el seu contingut es obert i utilitza la llicencia GFDL.
Qui la va crear?
La va crear Jimbo Wales i Larry Sanger el va ajudar. Van crear el projecte el 15 de gener de 2001 per completar la enciclopèdia Nupedia, una enciclopèdia escrita únicament per experts.
Com s'actualitza?
Pot actualitzar tothom. Es pot editar sense haver-te de registrar com a usuari, o bé si et registres. Per editar o crear un article existeixen unes normes que tothom ha de complir per aconseguir l'objectiu de crear una enciclopèdia lliure i fiable. Viquipèdia no té una estructura jerarquitzada per fer complir aquestes normes, l'únic és que hi han usuaris que són administradors, aquests usuaris tenen la possibilitat de esborrar, bloquejar un article i fins i tot fer fora un usuari per vandalisme.
Qui la pot editar?
Els articles els pot editar tothom, encara que hi ha alguns articles que estan "protegits", aquest articles només els pot modificar l'administrador, els usuaris poden a través d'una "discussió" demanar o recomanar a l'autor que faci una modificació. És una forma de protegir els articles que podrien crear conflicte o que molts usuaris volen editar."
Queda tot ben explicat en el següent vídeo:
"La Viquipèdia és una enciclopèdia digital que ha estat creada a partir de la col·laboració dels diferents usuaris de la pròpia pàgina. Moltes d’aquestes persones contínuament estan treballant per millorar la informació que es troba a la Viquipèdia, realitzant-hi diferents canvis al llarg del dia que s’emmagatzemen en els diversos historials de cada article, com també a la pàgina de canvis recents. Tots aquells articles que no són apropiats segons la normativa de l’enciclopèdia són eliminats.
És una enciclopèdia lliure ja que tothom hi pot accedir i participar-hi activament a través de la tecnologia wiki.
Tres característiques essencials:
a) És una enciclopèdia, entesa com suport que permet la recopilació, l'emmagatzematge i la transmissió de l'informació de forma estructurada.
b) és un wiki, pel que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
c) el seu contingut es obert i utilitza la llicencia GFDL.
Qui la va crear?
La va crear Jimbo Wales i Larry Sanger el va ajudar. Van crear el projecte el 15 de gener de 2001 per completar la enciclopèdia Nupedia, una enciclopèdia escrita únicament per experts.
Com s'actualitza?
Pot actualitzar tothom. Es pot editar sense haver-te de registrar com a usuari, o bé si et registres. Per editar o crear un article existeixen unes normes que tothom ha de complir per aconseguir l'objectiu de crear una enciclopèdia lliure i fiable. Viquipèdia no té una estructura jerarquitzada per fer complir aquestes normes, l'únic és que hi han usuaris que són administradors, aquests usuaris tenen la possibilitat de esborrar, bloquejar un article i fins i tot fer fora un usuari per vandalisme.
Qui la pot editar?
Els articles els pot editar tothom, encara que hi ha alguns articles que estan "protegits", aquest articles només els pot modificar l'administrador, els usuaris poden a través d'una "discussió" demanar o recomanar a l'autor que faci una modificació. És una forma de protegir els articles que podrien crear conflicte o que molts usuaris volen editar."
Queda tot ben explicat en el següent vídeo:
Edu3.cat. Una televisió? Una web? Com la utilitzem a l'educació?
Els conceptes mes bàsics que ens van exposar els compnys que van realitzarla classe sobre l'Edu3.cat és la següent:
Introducció
Edu3.cat sorgeix de la col·laboració entre TV3 i el departament d'educació i ens ofereix una potent plataforma de difusió de vídeos educatius.
Aquest treball consistirà en aprofundir en l'estructura i les possibilitats d'aquest espai i també en quin tipus de vídeos hi trobem.
Edu3.cat. Que és?
Edu3.cat és una finestra oberta a tot el món, no només a la comunitat educativa, i permet visionar a temps real i de manera totalment gratuïta produccions de diversos àmbits.
Això no és TVC i Catalunya Ràdio entrant en les escoles, sinó que és el sistema educatiu de Catalunya entrant en TVC i Catalunya Ràdio.
Els materials que es presenten en el portal poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com eines d'educació social.
Gràcies a un sistema d'identificació, el professorat pot descarregar-se els arxius de vídeo i àudio i usar-los a l'aula.
El Edu3.cat segueix l'exemple d'altres experiències portades a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF. El projecte és fruit d'un conveni de col·laboració signat entre el Departament d'Educació i la CCRTV.
Introducció
Edu3.cat sorgeix de la col·laboració entre TV3 i el departament d'educació i ens ofereix una potent plataforma de difusió de vídeos educatius.
Aquest treball consistirà en aprofundir en l'estructura i les possibilitats d'aquest espai i també en quin tipus de vídeos hi trobem.
Edu3.cat. Que és?
Edu3.cat és una finestra oberta a tot el món, no només a la comunitat educativa, i permet visionar a temps real i de manera totalment gratuïta produccions de diversos àmbits.
Això no és TVC i Catalunya Ràdio entrant en les escoles, sinó que és el sistema educatiu de Catalunya entrant en TVC i Catalunya Ràdio.
Els materials que es presenten en el portal poden servir de suport a la tasca docent, per complementar o ampliar coneixements. Al mateix temps, fomenten les noves tecnologies entre els alumnes i impulsen l'ús de la televisió i la ràdio com eines d'educació social.
Gràcies a un sistema d'identificació, el professorat pot descarregar-se els arxius de vídeo i àudio i usar-los a l'aula.
El Edu3.cat segueix l'exemple d'altres experiències portades a terme a Europa, com les promogudes per la BBC, Channel 4, RAI, France 5 o ZDF. El projecte és fruit d'un conveni de col·laboració signat entre el Departament d'Educació i la CCRTV.
La Pissarra Digital: Noves tecnologies amb velles pedagogies?
El grup que va treballar La Pissarra Digital a classe, ens va facilitar la següent informació sobre el tema:
"Pissarra Digital ( PD ): sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat.
Pissarra digital interactiva (PDI): "sistema tecnològic , generalment integrat per un
ordinador, un vídeoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.
Tablet PC: "És una computadora a mig camí entre una computadora portàtil i un PDA,
en el qual es pot escriure a través d'una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estil (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o ratolí. Aquest aparell va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants".
"Existeixen models que només aporten la pantalla tàctil a manera de pissarra, sent així molt lleugers. També hi ha ordinadors portàtils amb teclat i ratolí, anomenats
convertibles, que permeten rotar la pantalla i col·locar-la com si d'una pissarra es
tractés, per al seu ús com Tablet PC".
"El sistema operatiu que utilitzen aquests dispositius és una evolució del Windows XP
Professional optimitzat per a treballar amb processadors mòbils, que consumeixen menys energia. El programari especial que ens proporciona el sistema operatiu ens permet
realitzar escriptura manual, prendre notes a mà alçada i dibuixar sobre la pantalla. Així,és útil per a fer treballs a l'aula".
AVANTATGES:
Al Bloc de l’Anna Pérez “Bitàcola de Mestratic”, podem trobar un vídeo que està
molt bé on podem veure que la pissarra digital pot ser aplicada a qualsevol nivell i
per a qualsevol matèria ja sigui matemàtiques, història, geografia, anglès, plàstica,
etc. Això és gràcies a que qualsevol explicació teòrica pot ser reforçada de manera
visual, cosa que ajuda molt als alumnes a entendre els conceptes explicats a classe i
alhora segons una mestre de l’IES Sant Quirze diu que els alumnes es mostren més
motivats i participatius ja que son ells mateixos els que fan servir la pissarra digital
per a fer presentacions a classe, també perquè els atrauen les noves tecnologies en
general com les vídeo consoles, els mòbils, els xats, en resum diu la mestre que els
alumnes d’avui dia “són bàsicament visuals”, és a dir, necessiten un reforç visual per
entendre bé conceptes perquè el format oral i el paper no els és suficient. Els
alumnes d’avui dia són d’una era molt visual i tot els sembla molt més motivador i
entenedor si hi han imatges, vídeos, gràfics, activitats interactives, noticies, etc. El
fet de relacionar una teoria amb un vídeo, amb una “realitat” amb una “vivència” els
ajuda molt.
La pissarra digital ens permet fer consultes on-line, la qual cosa ens dóna una
inmediatesa dels recursos, el·laboració de tasques compartides gràcies als wikis, a
google docs, als blocs, etc.
Segons el bloc de Pere Marquès, la pissarra digital ens ofereix moltes possibilitats
i es pot aplicar a qualsevol nivell i matèria, per tant es pregunta: “Hi ha algú que
prefereixi no tenir aquesta font d’informació a classe?”
INCONVENIENTS:
Alguns mestres no estan encara familiaritzats amb les pd o pdi. Realment aquests
mestres no contestarien que no a la pregunta que fa Pere Marquès sobre si no
prefereixen tenir una gran font d’informació com és la pissarra digital, el que els
succeeix és que no tenen una formació tècnica o una familiarització amb l’eina. Crec
que tenen ignorancia i es mostren reticents a l’hora d’emprar les TIC.
A una noticia titulada “El professorat català desdenya els avantages de l’ordinador a
classe” a El Pais el passat dimarts 25 de novembre podem veure aquest problema:
“... hi ha llacunes dels ensenyants a l'hora de dominar l'ús de les TIC, cosa que
explica, en part, la seva reduïda presència en els processos d'aprenentatge."
Segons Pere Marquès tenir una PD no garanteix una ensenyança innovadora de
qualitat. Tenir un ordinador per alumne no garanteix un aprenentatge de la mateixa
manera que el format fix paper tampoc ho va garantir. Això depèn del mestre i de
les activitats d’aprenentatge que aquest proposi als seus alumnes.
Per això necessitem un professorat preparat no només pel seu ús tècnic, sinó també
per l’ús pedagògic de la pissarra digital.
En referència a aquest punt l’article d’El País segueix:
"...utilitzen les TIC per preparar les seves classes, però deixen de banda la
tecnologia quan es tracta d'innovar en pràctiques pedagògiques."
És a dir, molts mestres si que estan preparats tecnològicament però no estan
preparats per adaptar els coneixements i les eines tecnològiques a les aules. És
adir, seria absurd fer servir una pissarra digital per ensenyar les taules de
multiplicar, no ens serveix de res una pissarra digital si l’apliquem per a mètodes
transmissius i fixes com ens passava en el format paper, pissarra de guix.
Hem de treure-li profit amb presentacions, gràfics, vídeos, blocs, fotografies,
Jclick’s, etc.
Un altre inconvenient que tenim seria el tema econòmic. També al bloc d’en Pere
Marques trobem un argument bastant bo per a no considerar el tema econòmic un
impediment:
“¿Y cuánto vale una pizarra digital? Si el centro ya tiene Internet, por unos 1.000
euros podemos tener el ordenador y el videoproyector que constituyen una PD. Unos
40 euros por alumno, insignificante frente a los costes de cada plaza escolar.
Repartido en 4 años supondría 1 euro/mes por alumno: RIDÍCULO, ¿no? Incluso si
queremos que sea una PD interactiva, que nos exigirá gastar mil o dos mil euros
más.”
Com a reflexió podem dir que els que ens falta és una formació dels mestres sobre
la pissarra digital i les TIC en general, una motivació per part dels mestres que són
d’una altra època que els seus alumnes, però que s’han de posar al corrent si volen
adaptar-se als seus alumnes presents i als del futur.
També com a conclusió cal dir que aquest és l’únic impediment, i desprès d’haver-nos
documentat amb noticies, webs i casos reals com l’escola Drassanes, o l’Escola Jacint Verdaguer, el testimoni de l’Anna Pérez, hem vist que tots son avantatges i
que no hi ha cap inconvenient tot i que sí impediments.
També cal dir que les tic no s’han d’emprar sempre, però cal aprofitar-les i tenir-les present ja que són un suport molt ric per a qualsevol matèria i nivell, sempre ens ajuden, però també calen altres activitats per a una educació integral (sortides
amb els alumnes al medi natural, vivències reals, aprenentatges memorístics, etc)"
"Pissarra Digital ( PD ): sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un vídeo projector, que permet projectar continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els perifèrics de l'ordinador: ratolí, teclat.
Pissarra digital interactiva (PDI): "sistema tecnològic , generalment integrat per un
ordinador, un vídeoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.
Tablet PC: "És una computadora a mig camí entre una computadora portàtil i un PDA,
en el qual es pot escriure a través d'una pantalla tàctil. Un usuari pot utilitzar un estil (o stylus) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat o ratolí. Aquest aparell va ser propugnat per Microsoft i altres fabricants".
"Existeixen models que només aporten la pantalla tàctil a manera de pissarra, sent així molt lleugers. També hi ha ordinadors portàtils amb teclat i ratolí, anomenats
convertibles, que permeten rotar la pantalla i col·locar-la com si d'una pissarra es
tractés, per al seu ús com Tablet PC".
"El sistema operatiu que utilitzen aquests dispositius és una evolució del Windows XP
Professional optimitzat per a treballar amb processadors mòbils, que consumeixen menys energia. El programari especial que ens proporciona el sistema operatiu ens permet
realitzar escriptura manual, prendre notes a mà alçada i dibuixar sobre la pantalla. Així,és útil per a fer treballs a l'aula".
AVANTATGES:
Al Bloc de l’Anna Pérez “Bitàcola de Mestratic”, podem trobar un vídeo que està
molt bé on podem veure que la pissarra digital pot ser aplicada a qualsevol nivell i
per a qualsevol matèria ja sigui matemàtiques, història, geografia, anglès, plàstica,
etc. Això és gràcies a que qualsevol explicació teòrica pot ser reforçada de manera
visual, cosa que ajuda molt als alumnes a entendre els conceptes explicats a classe i
alhora segons una mestre de l’IES Sant Quirze diu que els alumnes es mostren més
motivats i participatius ja que son ells mateixos els que fan servir la pissarra digital
per a fer presentacions a classe, també perquè els atrauen les noves tecnologies en
general com les vídeo consoles, els mòbils, els xats, en resum diu la mestre que els
alumnes d’avui dia “són bàsicament visuals”, és a dir, necessiten un reforç visual per
entendre bé conceptes perquè el format oral i el paper no els és suficient. Els
alumnes d’avui dia són d’una era molt visual i tot els sembla molt més motivador i
entenedor si hi han imatges, vídeos, gràfics, activitats interactives, noticies, etc. El
fet de relacionar una teoria amb un vídeo, amb una “realitat” amb una “vivència” els
ajuda molt.
La pissarra digital ens permet fer consultes on-line, la qual cosa ens dóna una
inmediatesa dels recursos, el·laboració de tasques compartides gràcies als wikis, a
google docs, als blocs, etc.
Segons el bloc de Pere Marquès, la pissarra digital ens ofereix moltes possibilitats
i es pot aplicar a qualsevol nivell i matèria, per tant es pregunta: “Hi ha algú que
prefereixi no tenir aquesta font d’informació a classe?”
INCONVENIENTS:
Alguns mestres no estan encara familiaritzats amb les pd o pdi. Realment aquests
mestres no contestarien que no a la pregunta que fa Pere Marquès sobre si no
prefereixen tenir una gran font d’informació com és la pissarra digital, el que els
succeeix és que no tenen una formació tècnica o una familiarització amb l’eina. Crec
que tenen ignorancia i es mostren reticents a l’hora d’emprar les TIC.
A una noticia titulada “El professorat català desdenya els avantages de l’ordinador a
classe” a El Pais el passat dimarts 25 de novembre podem veure aquest problema:
“... hi ha llacunes dels ensenyants a l'hora de dominar l'ús de les TIC, cosa que
explica, en part, la seva reduïda presència en els processos d'aprenentatge."
Segons Pere Marquès tenir una PD no garanteix una ensenyança innovadora de
qualitat. Tenir un ordinador per alumne no garanteix un aprenentatge de la mateixa
manera que el format fix paper tampoc ho va garantir. Això depèn del mestre i de
les activitats d’aprenentatge que aquest proposi als seus alumnes.
Per això necessitem un professorat preparat no només pel seu ús tècnic, sinó també
per l’ús pedagògic de la pissarra digital.
En referència a aquest punt l’article d’El País segueix:
"...utilitzen les TIC per preparar les seves classes, però deixen de banda la
tecnologia quan es tracta d'innovar en pràctiques pedagògiques."
És a dir, molts mestres si que estan preparats tecnològicament però no estan
preparats per adaptar els coneixements i les eines tecnològiques a les aules. És
adir, seria absurd fer servir una pissarra digital per ensenyar les taules de
multiplicar, no ens serveix de res una pissarra digital si l’apliquem per a mètodes
transmissius i fixes com ens passava en el format paper, pissarra de guix.
Hem de treure-li profit amb presentacions, gràfics, vídeos, blocs, fotografies,
Jclick’s, etc.
Un altre inconvenient que tenim seria el tema econòmic. També al bloc d’en Pere
Marques trobem un argument bastant bo per a no considerar el tema econòmic un
impediment:
“¿Y cuánto vale una pizarra digital? Si el centro ya tiene Internet, por unos 1.000
euros podemos tener el ordenador y el videoproyector que constituyen una PD. Unos
40 euros por alumno, insignificante frente a los costes de cada plaza escolar.
Repartido en 4 años supondría 1 euro/mes por alumno: RIDÍCULO, ¿no? Incluso si
queremos que sea una PD interactiva, que nos exigirá gastar mil o dos mil euros
más.”
Com a reflexió podem dir que els que ens falta és una formació dels mestres sobre
la pissarra digital i les TIC en general, una motivació per part dels mestres que són
d’una altra època que els seus alumnes, però que s’han de posar al corrent si volen
adaptar-se als seus alumnes presents i als del futur.
També com a conclusió cal dir que aquest és l’únic impediment, i desprès d’haver-nos
documentat amb noticies, webs i casos reals com l’escola Drassanes, o l’Escola Jacint Verdaguer, el testimoni de l’Anna Pérez, hem vist que tots son avantatges i
que no hi ha cap inconvenient tot i que sí impediments.
També cal dir que les tic no s’han d’emprar sempre, però cal aprofitar-les i tenir-les present ja que són un suport molt ric per a qualsevol matèria i nivell, sempre ens ajuden, però també calen altres activitats per a una educació integral (sortides
amb els alumnes al medi natural, vivències reals, aprenentatges memorístics, etc)"
Exercici de So amb l'Audacity
He realitzat el següent exercici primer gravant la meva veu i després incorporant-la a una cançó. Una vegada m'ha quedat ben montat ho exportat en format mp3 i l'he penjat a la pàgina web Goear, aquest n'és el resultat. (La meva frases l'escolareu a partir de 1':30''.
Comentari al bloc de l'assignatura 2
El segon comentari al Bloc de l'assignatura l'he realitzat sobre el Google Docs. I per amplia coneixements us deixo un document extret d'aquesta pàgina web: http://observatorio.cnice.mec.es
"Utilidad de Google Docs
Utilidades de las diversas funcionalidades de Google Docs para que los profesores las puedan utilizar en su trabajo, tanto en el aula como fuera de ella. Entre ellas podemos destacar:
Realizar, en colaboración entre varios profesores que compartan una asignatura, la programación de la misma o crear un catálogo de ejercicios comunes, etc. . Para ello uno de los profesores debería subir la programación que ya han realizado a Google Docs y compartirla con los demás para que esté accesible para todos ellos. Después todos ellos podrán modificarla en Google Docs y cuando la consideren finalizada imprimirla o pasarla de nuevo al equipo de uno de ellos (formato rtf por ejemplo para que pueda ser abierto por Microsoft Word u Open Office o pdf) y entregarla a quien proceda (Jefatura de Estudios, alumnos,..). Ver apartado de Compartir documentos con otros profesores
· Si tenemos un grupo de alumnos a los que le dan clase de la misma asignatura varios profesores (grupos flexibles, desdobles, etc.) se puede crear una hoja de cálculo en Google Docs con todos los alumnos del grupo, y en ella, de forma simultanea, pueden colocar las notas todos los profesores, Disponiendo todos ellos, de forma inmediata, de las notas que han colocado los demás, Si un alumno cambia de subgrupo no habría que realizar ninguna modificación pues el nuevo profesor asignado ya tiene acceso a las calificaciones anteriores y puede poner nuevas calificaciones a ese alumno. Además el histórico de revisiones nos permitirá saber que profesor ha colocado cada nota a cada alumno. Ver apartado de Compartir calificaciones con otros profesores
· Llevar el control de asistencia de un grupo de alumnos. Creando una hoja de cálculo con los alumnos de la clase, hoja que el Jefe de Estudios puede compartir con todos los profesores del grupo. Si los profesores tienen acceso a Internet durante la clase podrán pasar lista colocando las faltas directamente en la hoja de cálculo compartida. De esta forma las faltas estarán, de forma inmediata, disponibles para el tutor, para Jefatura de Estudios y para cualquier persona autorizada a acceder a las mismas. Si tenemos las autorizaciones necesarias se podría compartir, sólo para lectura, está información con los padres de los alumnos. Ver apartado de Controlar la asistencia de los alumnos
· Realizar exámenes o cuestionarios por Internet. Utilizando la utilidad del formulario el profesor puede preparar preguntas para enviar a los correos electrónicos de los alumnos y que estos las contesten. Las respuestas serán reflejadas de forma automática en una hoja de cálculo, propiedad del profesor, con indicación de quién y qué ha respondido, con lo que la corrección se puede automatizar. Este sistema puede utilizarse para que los alumnos realicen ejercicios o para realizar encuestas generales. Ver apartado de Realizar cuestionarios o exámenes usando el correo electrónico
· Realizar trabajos en colaboración por parte de los alumnos: Por ejemplo realizar una presentación (similares a las del Power Point ) pero utilizando la herramienta de Google Docs que proporciona, como hemos indicado, la posibilidad de que varios alumnos realicen simultáneamente el trabajo desde sus casas dedicándose cada uno a un apartado y pudiendo comunicarse, a través del Chat que tiene gmail, para coordinarse. Además el profesor, a través del historial de revisiones, podrá saber que parte del trabajo ha realizado cada alumno."
Aquí us deixo el link per veure el meu comentari al bloc de l'assignatura.
http://ntaefpcee.blogspot.com
"Utilidad de Google Docs
Utilidades de las diversas funcionalidades de Google Docs para que los profesores las puedan utilizar en su trabajo, tanto en el aula como fuera de ella. Entre ellas podemos destacar:
Realizar, en colaboración entre varios profesores que compartan una asignatura, la programación de la misma o crear un catálogo de ejercicios comunes, etc. . Para ello uno de los profesores debería subir la programación que ya han realizado a Google Docs y compartirla con los demás para que esté accesible para todos ellos. Después todos ellos podrán modificarla en Google Docs y cuando la consideren finalizada imprimirla o pasarla de nuevo al equipo de uno de ellos (formato rtf por ejemplo para que pueda ser abierto por Microsoft Word u Open Office o pdf) y entregarla a quien proceda (Jefatura de Estudios, alumnos,..). Ver apartado de Compartir documentos con otros profesores
· Si tenemos un grupo de alumnos a los que le dan clase de la misma asignatura varios profesores (grupos flexibles, desdobles, etc.) se puede crear una hoja de cálculo en Google Docs con todos los alumnos del grupo, y en ella, de forma simultanea, pueden colocar las notas todos los profesores, Disponiendo todos ellos, de forma inmediata, de las notas que han colocado los demás, Si un alumno cambia de subgrupo no habría que realizar ninguna modificación pues el nuevo profesor asignado ya tiene acceso a las calificaciones anteriores y puede poner nuevas calificaciones a ese alumno. Además el histórico de revisiones nos permitirá saber que profesor ha colocado cada nota a cada alumno. Ver apartado de Compartir calificaciones con otros profesores
· Llevar el control de asistencia de un grupo de alumnos. Creando una hoja de cálculo con los alumnos de la clase, hoja que el Jefe de Estudios puede compartir con todos los profesores del grupo. Si los profesores tienen acceso a Internet durante la clase podrán pasar lista colocando las faltas directamente en la hoja de cálculo compartida. De esta forma las faltas estarán, de forma inmediata, disponibles para el tutor, para Jefatura de Estudios y para cualquier persona autorizada a acceder a las mismas. Si tenemos las autorizaciones necesarias se podría compartir, sólo para lectura, está información con los padres de los alumnos. Ver apartado de Controlar la asistencia de los alumnos
· Realizar exámenes o cuestionarios por Internet. Utilizando la utilidad del formulario el profesor puede preparar preguntas para enviar a los correos electrónicos de los alumnos y que estos las contesten. Las respuestas serán reflejadas de forma automática en una hoja de cálculo, propiedad del profesor, con indicación de quién y qué ha respondido, con lo que la corrección se puede automatizar. Este sistema puede utilizarse para que los alumnos realicen ejercicios o para realizar encuestas generales. Ver apartado de Realizar cuestionarios o exámenes usando el correo electrónico
· Realizar trabajos en colaboración por parte de los alumnos: Por ejemplo realizar una presentación (similares a las del Power Point ) pero utilizando la herramienta de Google Docs que proporciona, como hemos indicado, la posibilidad de que varios alumnos realicen simultáneamente el trabajo desde sus casas dedicándose cada uno a un apartado y pudiendo comunicarse, a través del Chat que tiene gmail, para coordinarse. Además el profesor, a través del historial de revisiones, podrá saber que parte del trabajo ha realizado cada alumno."
Aquí us deixo el link per veure el meu comentari al bloc de l'assignatura.
http://ntaefpcee.blogspot.com
Comentari al bloc de l'assignatura 1
El meu primer comentari del bloc de l'assignatura l'he realitzta sobre el tema de La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Us eixo més informació sobre el tema, extreta d'un document de Jordi Llabrés Bordoy
(Universitat de les Illes Balears) anomenat L'ordinador a l'aula
"En una fase d’aprenentatge, l’ordinador podria fer de tutor donant les
instruccions per fer la tasca i avaluant l’execució de l’alumne. De fet, aquest és l’ús més
freqüent del programari educatiu. Els ordinadors són consistents a l’hora de donar les
instruccions i d’avaluar l’execució de l’aprenent i això millora l’aprenentatge. Però el gran
avantatge està en el que pot fer el mestre mentre l’ordinador fa les tasques repetitives.
Imaginem que avui el mestre ensenya a sumar. Explica com es fa a la pissarra, fa un
parell d’exemples i quan creu que la majoria de la classe ho ha entès, demana que comencin a
treballar amb el programari de sumes que tenia preparat. Els ordinadors van proposant sumes
i avaluen els resultats que van introduint els alumnes. El mestre va ajudant individualment als
que no han entès com es fan les sumes o prepara noves activitats. Els alumnes van treballant
cadascú al seu ritme i s'ajuden uns als altres quan a un no li surt.
El problema probablement estarà en trobar un programari de sumes que faci
exactament el que vol el mestre. Per aquest motiu, la millor manera de solucionar la manca de
programari educatiu adaptat a les necessitats concretes de la classe, és fer-se'l un mateix. Els
programes d'autor permeten fer qualsevol tipus de programari amb uns coneixements bàsics
d’informàtica, sense necessitat de conèixer complexos llenguatges de programació.
En un estudi que realitzàrem a una escola de Palma durant el curs 1998-1999
(LLABRÉS, 2000) vàrem programar un multimèdia amb un programa d'autor anomenat MM
ToolBook per intentar millorar el rendiment acadèmic d'un grup d'infants de tercer de
primària en les assignatures de llenguatge i matemàtiques. Les activitats incloses al
multimèdia es varen extreure directament dels llibres de text dels infants i s’anaven afegint
més activitats així com el tutor anava avançant en el temari. Com que no hi havia ordinadors a
les aules, els infants que varen participar a l’estudi havien de sortir de la classe per anar a
l’aula d’informàtica a treballar amb el programa. D’aquesta manera, les hores de treball a la
sala d’informàtica no s’afegien a la docència tradicional sinó que la substituïen. Al final de
l’estudi, els infants que havien sortit de classe per anar a treballar amb els ordinadors
presentaren el mateix rendiment en matemàtiques i llenguatge que els seus companys.
Significa això que els ordinadors poden substituir als mestres? És clar que no. El que significa
és que les hores de treball repetitiu que sempre s’han de fer per aprendre (per aprendre a
sumar s’han de fer moltes sumes) podrien estar “tutoritzades” per ordinadors sempre que el
programari fos adequat. Com deia abans, durant aquestes hores, els mestres es podrien
dedicar a coses molt més interessants que preparar i corregir sumes, com ara, ajudar als
infants amb més problemes o dissenyar activitats docents engrescadores o fer avaluacions
individualitzades dels seus alumnes."
El meu comentari el podeu trobar aquí http://ntaefpcee.blogspot.com
Us eixo més informació sobre el tema, extreta d'un document de Jordi Llabrés Bordoy
(Universitat de les Illes Balears) anomenat L'ordinador a l'aula
"En una fase d’aprenentatge, l’ordinador podria fer de tutor donant les
instruccions per fer la tasca i avaluant l’execució de l’alumne. De fet, aquest és l’ús més
freqüent del programari educatiu. Els ordinadors són consistents a l’hora de donar les
instruccions i d’avaluar l’execució de l’aprenent i això millora l’aprenentatge. Però el gran
avantatge està en el que pot fer el mestre mentre l’ordinador fa les tasques repetitives.
Imaginem que avui el mestre ensenya a sumar. Explica com es fa a la pissarra, fa un
parell d’exemples i quan creu que la majoria de la classe ho ha entès, demana que comencin a
treballar amb el programari de sumes que tenia preparat. Els ordinadors van proposant sumes
i avaluen els resultats que van introduint els alumnes. El mestre va ajudant individualment als
que no han entès com es fan les sumes o prepara noves activitats. Els alumnes van treballant
cadascú al seu ritme i s'ajuden uns als altres quan a un no li surt.
El problema probablement estarà en trobar un programari de sumes que faci
exactament el que vol el mestre. Per aquest motiu, la millor manera de solucionar la manca de
programari educatiu adaptat a les necessitats concretes de la classe, és fer-se'l un mateix. Els
programes d'autor permeten fer qualsevol tipus de programari amb uns coneixements bàsics
d’informàtica, sense necessitat de conèixer complexos llenguatges de programació.
En un estudi que realitzàrem a una escola de Palma durant el curs 1998-1999
(LLABRÉS, 2000) vàrem programar un multimèdia amb un programa d'autor anomenat MM
ToolBook per intentar millorar el rendiment acadèmic d'un grup d'infants de tercer de
primària en les assignatures de llenguatge i matemàtiques. Les activitats incloses al
multimèdia es varen extreure directament dels llibres de text dels infants i s’anaven afegint
més activitats així com el tutor anava avançant en el temari. Com que no hi havia ordinadors a
les aules, els infants que varen participar a l’estudi havien de sortir de la classe per anar a
l’aula d’informàtica a treballar amb el programa. D’aquesta manera, les hores de treball a la
sala d’informàtica no s’afegien a la docència tradicional sinó que la substituïen. Al final de
l’estudi, els infants que havien sortit de classe per anar a treballar amb els ordinadors
presentaren el mateix rendiment en matemàtiques i llenguatge que els seus companys.
Significa això que els ordinadors poden substituir als mestres? És clar que no. El que significa
és que les hores de treball repetitiu que sempre s’han de fer per aprendre (per aprendre a
sumar s’han de fer moltes sumes) podrien estar “tutoritzades” per ordinadors sempre que el
programari fos adequat. Com deia abans, durant aquestes hores, els mestres es podrien
dedicar a coses molt més interessants que preparar i corregir sumes, com ara, ajudar als
infants amb més problemes o dissenyar activitats docents engrescadores o fer avaluacions
individualitzades dels seus alumnes."
El meu comentari el podeu trobar aquí http://ntaefpcee.blogspot.com
diumenge, 11 de gener del 2009
Conferència Anna Pérez
El dia 12 de novembre, a la nostra facultat, es va duu a terme la conferència sobre els blocs a l'escola, impartida per Anna Pérez (mestra de CEIP Drassanes de Barcelona)
Per començar va donar una gran importància a la introducció de les TIC a l’escola, ja que s'ha de fer quotidià al nen la utilització de les TIC per apropar-lo a la realitat de la societat i també va esmentar que internet és un món diferent, en el qual trobem paraules noves, neologismes,.
L’Anna va explicar que abans amb la web 1.0, estava controlat i restringit penjar informació i revisar-la , no era per tothom apte. Però el fenomen de la web 2.0, ha facilitat que qualsevol pot crear continguts a la xarxa. Actualment internet ja és multimèdia i audiovisual, i no només de text. A internet hi ha interacció perquè busquem i trobem informació, escoltem música, ens comuniquem, ens descarreguem programes, mirem vídeos, etc...
Avui en dia és important i necessari que les futures generacions aprenguin les possibilitats que ofereix aquesta eina. Hi ha escoles que prenen consciència de tot això i fan un ús educatiu dels blocs. L’Anna ens va presentar el cas del CEIP Drassanes i ens va mostrar la web d’aquesta escola, que té un programa pels alumnes que consta de blogs a l'aula, els quals serveixen perquè els alumnes de cada classe de primària puguin penjar vídeos (o altres arxius), explicar les seves experiències i valorar el treball dels altres companys.
Crec que va ser una conferència molt interessant i em va fer reflexionar sobre l’ importància que poden arribar a tindre els blocs a l’escola. Moltes vegades creiem erròniament que tot allò que s’extreu d’Internet és per una utilització lúdica i d’oci. Però després d’escoltar les paraules de l’Anna Pérez m’ha quedat molt clar que incloure Internet i en aquest cas els blocs a l’escola pot jugar un bon paper en l’educació. Utilitzant els blocs a l’escola els alumnes poden desenvolupar la seva capacitat d’expressió, de creació, d’organització... És una gran idea l’ utilització de blocs a l’escola.
Frases destacades:
- “Preparem els alumnes per la societat que els toca viure?”.
- “Alumnes del segle XXI, escola del segle XIX i mestres del segle XX”
- “Llegim per entendre, escrivim per ser llegits”.
- “Hem de donar un sentit didàctic a Youtube’s, messengers i metroflogs”
- “S’ha de veure l’escola com una realitat tancada entre quatre parets o una escola que s’obre a aquest nou món i aquest nou llenguatge?”
Per començar va donar una gran importància a la introducció de les TIC a l’escola, ja que s'ha de fer quotidià al nen la utilització de les TIC per apropar-lo a la realitat de la societat i també va esmentar que internet és un món diferent, en el qual trobem paraules noves, neologismes,.
L’Anna va explicar que abans amb la web 1.0, estava controlat i restringit penjar informació i revisar-la , no era per tothom apte. Però el fenomen de la web 2.0, ha facilitat que qualsevol pot crear continguts a la xarxa. Actualment internet ja és multimèdia i audiovisual, i no només de text. A internet hi ha interacció perquè busquem i trobem informació, escoltem música, ens comuniquem, ens descarreguem programes, mirem vídeos, etc...
Avui en dia és important i necessari que les futures generacions aprenguin les possibilitats que ofereix aquesta eina. Hi ha escoles que prenen consciència de tot això i fan un ús educatiu dels blocs. L’Anna ens va presentar el cas del CEIP Drassanes i ens va mostrar la web d’aquesta escola, que té un programa pels alumnes que consta de blogs a l'aula, els quals serveixen perquè els alumnes de cada classe de primària puguin penjar vídeos (o altres arxius), explicar les seves experiències i valorar el treball dels altres companys.
Crec que va ser una conferència molt interessant i em va fer reflexionar sobre l’ importància que poden arribar a tindre els blocs a l’escola. Moltes vegades creiem erròniament que tot allò que s’extreu d’Internet és per una utilització lúdica i d’oci. Però després d’escoltar les paraules de l’Anna Pérez m’ha quedat molt clar que incloure Internet i en aquest cas els blocs a l’escola pot jugar un bon paper en l’educació. Utilitzant els blocs a l’escola els alumnes poden desenvolupar la seva capacitat d’expressió, de creació, d’organització... És una gran idea l’ utilització de blocs a l’escola.
Frases destacades:
- “Preparem els alumnes per la societat que els toca viure?”.
- “Alumnes del segle XXI, escola del segle XIX i mestres del segle XX”
- “Llegim per entendre, escrivim per ser llegits”.
- “Hem de donar un sentit didàctic a Youtube’s, messengers i metroflogs”
- “S’ha de veure l’escola com una realitat tancada entre quatre parets o una escola que s’obre a aquest nou món i aquest nou llenguatge?”
Els directors de les escoles catalanes són els menys preocupats per la implantació de les tecnologies
M'ha semblat interessant posar aquesta notícia per adonar-nos de la importància que es dóna a les TIC a Catalunya.
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. (EUROPA PRESS).- Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.
Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.
De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.
Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.
El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.
Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.
Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.
Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.
El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro.
Notícia extreta de: www.lavanguardia.es
Los directores de las escuelas catalanas son los menos preocupados por la implantación de las tecnologías
Los centros concertados disponen de un ordenador por cada 17 alumnos, y los públicos, de uno por cada nueve
Barcelona. (EUROPA PRESS).- Sólo el 11 por ciento de directores de Secundaria encuestados considera importante la implantación de los ordenadores en las aulas, por lo que Catalunya es la región que menos importancia da a las TIC, según el último Informe SITES de la Internacional Association for the Evaluation for the Education Achievement (IAE), que analiza el sistema educativo de 22 regiones del mundo.
La mayoría de directores de escuela considera importante la tecnología para fomentar la motivación de sus estudiantes, mientras que un 11,6 por ciento cree que son "bastante" o "muy" necesarias para la preparación de cara al mundo laboral.
Los alumnos de las escuelas concertadas tienen un ordenador por cada 17,5 estudiantes frente a los 8,8 por máquina que se da en los centros públicos.
De mediana, en Catalunya se agrupan 13,5 alumnos por ordenador, aunque en la mayoría de los casos esta cifra oscila entre 5 y 15 estudiantes por máquina. Con esto, Catalunya es décima en el ranking de las 22 regiones analizadas, por delante de países como Francia, Italia y Japón.
Por materias, el 17,9 por ciento de los profesores de Ciencias y el 13,6 por ciento de los de Matemáticas -asignaturas que valora el SITES- emplean semanalmente las nuevas tecnologías en las aulas. Se trata, mayoritariamente, de usos pedagógicos. Según el informe, los estudiantes usan las nuevas tecnologías para buscar información en la red y presentar sus trabajos, a pesar de que el conocimiento menos extendido entre los maestros es el de elaborar presentaciones con animación.
El 65 por ciento de profesores encuestados considera que la falta de tiempo es el factor más acusado por el que dejan de usar las tecnologías. "El modelo de una hora de clase por asignatura no favorece", explicó hoy el director del Consejo Superior de Evaluación de Catalunya, Joaquim Prats.
Sin embargo, entre el 37 y el 47 por ciento de profesores admite que no usa las tecnologías por la falta de recursos en el centro y porque los alumnos no tienen acceso a Internet fuera de la escuela.
Menos del 30 por ciento del profesorado catalán ha realizado formación en las nuevas tecnologías. Sin embargo, casi al 70 por ciento le gustaría formarse para integrar las tecnologías a la enseñanza.
Un ejemplo de la implantación tecnológica en las aulas es el centro de Infantil, Primaria y Secundaria Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (Barcelona), que hoy recibe uno de los Premis Catalunya Educació 2008. Esta escuela ofrece a cada uno de sus alumnos un ordenador portátil a partir de quinto de Primaria, recursos audiovisuales en las aulas -como pizarras digitales- y talleres -como el de fotografía, animación, vídeo y robótica-.
El conseller de Educación, Ernest Maragall, avanzó que en cinco años la experiencia del Jacint Verdaguer "será una una normalidad y no una excepción". "Hoy tiene una referencia excesivamente personalizada que se debe normalizar", afirmó sobre el centro.
Notícia extreta de: www.lavanguardia.es
Ensenyen més els ordinadors que els llibres?
M'agradaria compartir amb tots vosaltres aquest article d'opinió de Manuel Area,
Professor de Tecnologia Educativa de la Universitat de La Laguna (Espanya).
¿Enseñan más las computadoras que los libros? ¿Los alumnos aprenden más y mejor con las tecnologías digitales que con el material escolar tradicional (libros, cuadernos, pizarras? Como docente y pedagogo la respuesta será "depende". Depende de muchos factores (del profesor, de las actividades realizadas, del interés y motivación de los estudiantes, ...). Enseñar y aprender son fenómenos complejos.
Todo esto viene a cuento porque he leído en CiberPaís -el suplemento de nuevas tecnologías del periódico EL PAÍS- una noticia titulada Los niños con ordenador mejoran más, sobre todo en matemáticas realizado por el Parque de Innovación La Salle, Toshiba y el parvulario de La Salle Bonanova, en Barcelona. Según dicha noticia, es el primer estudio europeo sobre el impacto de las tecnologías en la educación y el aprendizaje en niños de 3 años. Una descripción más detallada del diseño y resultados del estudio puede verse enNoticiasdo.com
Entre las características del mismo se indica que:
"El estudio ha sido realizado tomando como base la evolución de 52 alumnos de tres años del Parvulario de la Salle Bonanova de Barcelona. Durante tres meses se ha analizado el aprendizaje de los niños en una materia de las duras… las matemáticas utilizando para ello aulas multimedia.
A la mitad de los alumnos se les sustituyeron las herramientas tradicionales de aprendizaje -como cuadernos, lápices, libros de texto y pizarras- por un entorno digital compuesto por ordenadores Tablet PC junto a un software de contenidos digitales combinado todo ello con la presencia en las aulas de un proyector y una pizarra digital"
Más adelante, se señala:
"Como principales resultados destaca que el 84,6% de los alumnos que han usado los tablets PC finalizaron la evaluación de trimestre con una puntuación de notable (7 ó más sobre 10) frente al 57,7% de los alumnos de la clase ordinaria. Además, el nivel de superación y evolución personal de cada niño durante el trimestre se ha visto mucho más evidente en los alumnos que han usado herramientas tecnológicas. Asimismo el informe plantea otras ventajas como la incidencia directa de la tecnología en una mayor eficacia de las clases. Por ejemplo, los niños que usaban los ordenadores portátiles realizaron cuatro veces más ejercicios y a su vez los profesores redujeron a la mitad el tiempo de explicación y de corrección.Los alumnos del proyecto Mátic realizaron una evaluación inicial y otra final de matemáticas. Los que usaron los ordenadores portátiles incrementaron la media de 3,4 a 8,5 mientras que los alumnos de clase ordinaria sólo pasaron de 4,7 a 6,9 puntos".
Confieso que la lectura del titular y del resumen de la noticia me dejó algo atribulado. En primer lugar, pensé que no se puede afirmar tan tajantemente que sea el "primer" estudio europeo sobre esta temática con niños pequeños. Hasta donde conozco, desde hace muchos años se lleva estudiando el uso e impacto de los ordenadores en la educación infantil no sólo en el contexto español, sino también de otros países europeos. Por ejemplo, en nuestro país, fue pionero en la aplicación de las TIC a la educación infantil el Proyecto Grimm que viene funcionando desde mediados de los años noventa del siglo pasado. Véase una descripción del mismo, realizada por su impulsor (el prof. A. Bartolomé de la Univ. de Barcelona). Nació para la educación infantil, aunque hoy se ha extendido también a la educación primaria. En inglés hay muchos informes, estudios y artículos sobre las TIC con niños de educación infantil. A título de muestra os cito el siguiente Supporting learning with ICT in pre-school settings (buscad en Google que seguro encontrareis más).
Pero lo que me ha provocado cierto escepticismo sobre el trabajo que estoy comentando es que responde a un enfoque algo desfasado sobre el estudio de la eficacia educativa de la tecnología.Es decir, quiere demostrar que una herramienta es mejor que otra. Dicho con otras palabras, el estudio parace querer responder de forma "científica" a la pregunta: ¿Aprenden más los niños con herramientas digitales que con los materiales tradicionales de la escuela?
No me parece una pregunta de investigación acertada. Hoy en día sabemos que modificando únicamente la variable "tecnología" en una experiencia de aula, no podemos inferir que los cambios en el aprendizaje sean fruto o consecuencia de la misma. Por ello me pregunto ¿En qué medida podemos estar seguros de que los buenos resultados de aprendizaje se deben al uso de las herramientas digitales?, ¿Se ha controlado si en ambos grupos era el mismo profesor o eran distintos? ¿Las actividades de aprendizaje fueron las mismas en ambos grupos o se realizaron distintas tareas con unos medios y con otros? ¿El nivel de conocimientos previos y características cognitivas de los estudiantes eran iguales en ambos grupos? ...
El conocimiento pedagógico nos indica que influye más en el aprendizaje el método y la práctica docente que el empleo de un medio o artefacto concreto. Por ejemplo, un profesor puede usar en el aula la computadora al servicio de los modelos más tradicionales de enseñanza (transmitir información, elaborar ejercicios repetitivos, cumplimentar test memorísticos). O por el contrario, otro docente puede usar los libros de una forma creativa que les requiera a los alumnos buscar información, analizarla, debatirla, reflexionar sobre la misma de forma individual y colectivamente.
La investigación educativa sobre el impacto de los medios y las tecnologías en la enseñanza ha concluido, hace tiempo, que es más relevante el modelo pedagógico o proceso de enseñanza desarrollado que el tipo particular de tecnología empleado. Por eso considero que es una pregunta de investigación inapropiada (a estas alturas del siglo XXI) querer demostrar que los ordenadores son mejores que los libros o la pizarra para enseñar y aprender. ¡Claró que son herramientas muy potentes y poderosas que permiten hacer muchas más cosas que si utilizamos solamente papeles o pizarras!!!!! Nadie lo pone en duda. Ahora bien, desde un punto de vista educativo puede ser un artefacto con poco o mucho impacto en el aprendizaje según el planteamiento didáctico bajo el cual se emplea en el salón de clase. Lo importante en la eseñanza no son los cacharros o artilugios empleados, sino la calidad de la situación y experiencia educativa que organiza el profesor en su aula
No sé si mis críticas son acertadas ya que necesitaría leer con mayor detenimiento el informe del estudio completo (su marco teórico, sus objetivos de investigación, su metodología de recogida y análisis de datos, su interpretación, etc.). Mis reflexiones anteriores se basan solamente en lo leído en Internet como resumen de estudio. En fin, pido disculpas si me he "enrrollado" o puesto demasiado pedante analizando esta noticia. Pero la misma creo que es un buen pretexto para reflexionar sobre la pregunta inicial: ¿Enseñan más los ordenadores que los libros?
Article extret de: http://ordenadoresenelaula.blogspot.com
Professor de Tecnologia Educativa de la Universitat de La Laguna (Espanya).
¿Enseñan más las computadoras que los libros? ¿Los alumnos aprenden más y mejor con las tecnologías digitales que con el material escolar tradicional (libros, cuadernos, pizarras? Como docente y pedagogo la respuesta será "depende". Depende de muchos factores (del profesor, de las actividades realizadas, del interés y motivación de los estudiantes, ...). Enseñar y aprender son fenómenos complejos.
Todo esto viene a cuento porque he leído en CiberPaís -el suplemento de nuevas tecnologías del periódico EL PAÍS- una noticia titulada Los niños con ordenador mejoran más, sobre todo en matemáticas realizado por el Parque de Innovación La Salle, Toshiba y el parvulario de La Salle Bonanova, en Barcelona. Según dicha noticia, es el primer estudio europeo sobre el impacto de las tecnologías en la educación y el aprendizaje en niños de 3 años. Una descripción más detallada del diseño y resultados del estudio puede verse enNoticiasdo.com
Entre las características del mismo se indica que:
"El estudio ha sido realizado tomando como base la evolución de 52 alumnos de tres años del Parvulario de la Salle Bonanova de Barcelona. Durante tres meses se ha analizado el aprendizaje de los niños en una materia de las duras… las matemáticas utilizando para ello aulas multimedia.
A la mitad de los alumnos se les sustituyeron las herramientas tradicionales de aprendizaje -como cuadernos, lápices, libros de texto y pizarras- por un entorno digital compuesto por ordenadores Tablet PC junto a un software de contenidos digitales combinado todo ello con la presencia en las aulas de un proyector y una pizarra digital"
Más adelante, se señala:
"Como principales resultados destaca que el 84,6% de los alumnos que han usado los tablets PC finalizaron la evaluación de trimestre con una puntuación de notable (7 ó más sobre 10) frente al 57,7% de los alumnos de la clase ordinaria. Además, el nivel de superación y evolución personal de cada niño durante el trimestre se ha visto mucho más evidente en los alumnos que han usado herramientas tecnológicas. Asimismo el informe plantea otras ventajas como la incidencia directa de la tecnología en una mayor eficacia de las clases. Por ejemplo, los niños que usaban los ordenadores portátiles realizaron cuatro veces más ejercicios y a su vez los profesores redujeron a la mitad el tiempo de explicación y de corrección.Los alumnos del proyecto Mátic realizaron una evaluación inicial y otra final de matemáticas. Los que usaron los ordenadores portátiles incrementaron la media de 3,4 a 8,5 mientras que los alumnos de clase ordinaria sólo pasaron de 4,7 a 6,9 puntos".
Confieso que la lectura del titular y del resumen de la noticia me dejó algo atribulado. En primer lugar, pensé que no se puede afirmar tan tajantemente que sea el "primer" estudio europeo sobre esta temática con niños pequeños. Hasta donde conozco, desde hace muchos años se lleva estudiando el uso e impacto de los ordenadores en la educación infantil no sólo en el contexto español, sino también de otros países europeos. Por ejemplo, en nuestro país, fue pionero en la aplicación de las TIC a la educación infantil el Proyecto Grimm que viene funcionando desde mediados de los años noventa del siglo pasado. Véase una descripción del mismo, realizada por su impulsor (el prof. A. Bartolomé de la Univ. de Barcelona). Nació para la educación infantil, aunque hoy se ha extendido también a la educación primaria. En inglés hay muchos informes, estudios y artículos sobre las TIC con niños de educación infantil. A título de muestra os cito el siguiente Supporting learning with ICT in pre-school settings (buscad en Google que seguro encontrareis más).
Pero lo que me ha provocado cierto escepticismo sobre el trabajo que estoy comentando es que responde a un enfoque algo desfasado sobre el estudio de la eficacia educativa de la tecnología.Es decir, quiere demostrar que una herramienta es mejor que otra. Dicho con otras palabras, el estudio parace querer responder de forma "científica" a la pregunta: ¿Aprenden más los niños con herramientas digitales que con los materiales tradicionales de la escuela?
No me parece una pregunta de investigación acertada. Hoy en día sabemos que modificando únicamente la variable "tecnología" en una experiencia de aula, no podemos inferir que los cambios en el aprendizaje sean fruto o consecuencia de la misma. Por ello me pregunto ¿En qué medida podemos estar seguros de que los buenos resultados de aprendizaje se deben al uso de las herramientas digitales?, ¿Se ha controlado si en ambos grupos era el mismo profesor o eran distintos? ¿Las actividades de aprendizaje fueron las mismas en ambos grupos o se realizaron distintas tareas con unos medios y con otros? ¿El nivel de conocimientos previos y características cognitivas de los estudiantes eran iguales en ambos grupos? ...
El conocimiento pedagógico nos indica que influye más en el aprendizaje el método y la práctica docente que el empleo de un medio o artefacto concreto. Por ejemplo, un profesor puede usar en el aula la computadora al servicio de los modelos más tradicionales de enseñanza (transmitir información, elaborar ejercicios repetitivos, cumplimentar test memorísticos). O por el contrario, otro docente puede usar los libros de una forma creativa que les requiera a los alumnos buscar información, analizarla, debatirla, reflexionar sobre la misma de forma individual y colectivamente.
La investigación educativa sobre el impacto de los medios y las tecnologías en la enseñanza ha concluido, hace tiempo, que es más relevante el modelo pedagógico o proceso de enseñanza desarrollado que el tipo particular de tecnología empleado. Por eso considero que es una pregunta de investigación inapropiada (a estas alturas del siglo XXI) querer demostrar que los ordenadores son mejores que los libros o la pizarra para enseñar y aprender. ¡Claró que son herramientas muy potentes y poderosas que permiten hacer muchas más cosas que si utilizamos solamente papeles o pizarras!!!!! Nadie lo pone en duda. Ahora bien, desde un punto de vista educativo puede ser un artefacto con poco o mucho impacto en el aprendizaje según el planteamiento didáctico bajo el cual se emplea en el salón de clase. Lo importante en la eseñanza no son los cacharros o artilugios empleados, sino la calidad de la situación y experiencia educativa que organiza el profesor en su aula
No sé si mis críticas son acertadas ya que necesitaría leer con mayor detenimiento el informe del estudio completo (su marco teórico, sus objetivos de investigación, su metodología de recogida y análisis de datos, su interpretación, etc.). Mis reflexiones anteriores se basan solamente en lo leído en Internet como resumen de estudio. En fin, pido disculpas si me he "enrrollado" o puesto demasiado pedante analizando esta noticia. Pero la misma creo que es un buen pretexto para reflexionar sobre la pregunta inicial: ¿Enseñan más los ordenadores que los libros?
Article extret de: http://ordenadoresenelaula.blogspot.com
Treball youtube - Guió de treball
Guió de treball:
1r Connectar el pc al projector.
2n Com ja coneixem les eines necessàries per gravar i editar un vídeo utilitzant programes de software lliure i vam desar uns vídeos fets per nosaltres, a partir d’aquest punt, de manera individual, els alumnes hauran de buscar el seu vídeo i posar-lo a favorits.
2n-a: buscaran la resta de vídeos dels companys, i crearan una llista de reproducció amb tots els vídeos.
2n-b: deixaran un comentari al canal corresponent de cada vídeo.
3r Organitzarem la classe en grups (Grups del vídeo)
4t Cada grup ha de pensar i escriure en un word quines aplicacions educatives pot tenir Youtube a l’escola segons Cabero i el seu llibre "Nuevas tecnologias aplicadas a la educación", capítol 8
5é Cada grup haurà de visualitzar uns vídeos, que tindran els seus links penjats a una carpeta compartida al blink.
http://es.youtube.com/watch?v=P6wS-1rGpsw didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=BuaWwWi0IfM didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=e60PbzZM7Og&feature=related didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=LziOMW8i66E&feature=related aplicació didàctica
Seguidament hauran de diferenciar els vídeos didàctics dels que són d’aplicació didàctica.
6. cada grup de vídeo ntae haurà de crear al seu google sites un apartat anomenat ” vídeos educatius de suport Blanquerna” Hauran de penjar una sèrie de vídeos del youtube relacionats amb cadascuna de les assignatures del primer quadrimestre de 1e de MEF.
Un portaveu de cada grup exposarà els motius pels qual creu que els vídeos són educatius o d’aplicació educativa.
1r Connectar el pc al projector.
2n Com ja coneixem les eines necessàries per gravar i editar un vídeo utilitzant programes de software lliure i vam desar uns vídeos fets per nosaltres, a partir d’aquest punt, de manera individual, els alumnes hauran de buscar el seu vídeo i posar-lo a favorits.
2n-a: buscaran la resta de vídeos dels companys, i crearan una llista de reproducció amb tots els vídeos.
2n-b: deixaran un comentari al canal corresponent de cada vídeo.
3r Organitzarem la classe en grups (Grups del vídeo)
4t Cada grup ha de pensar i escriure en un word quines aplicacions educatives pot tenir Youtube a l’escola segons Cabero i el seu llibre "Nuevas tecnologias aplicadas a la educación", capítol 8
5é Cada grup haurà de visualitzar uns vídeos, que tindran els seus links penjats a una carpeta compartida al blink.
http://es.youtube.com/watch?v=P6wS-1rGpsw didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=BuaWwWi0IfM didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=e60PbzZM7Og&feature=related didàctic
http://es.youtube.com/watch?v=LziOMW8i66E&feature=related aplicació didàctica
Seguidament hauran de diferenciar els vídeos didàctics dels que són d’aplicació didàctica.
6. cada grup de vídeo ntae haurà de crear al seu google sites un apartat anomenat ” vídeos educatius de suport Blanquerna” Hauran de penjar una sèrie de vídeos del youtube relacionats amb cadascuna de les assignatures del primer quadrimestre de 1e de MEF.
Un portaveu de cada grup exposarà els motius pels qual creu que els vídeos són educatius o d’aplicació educativa.
Treball youtube - Apartat Teòric
·El vídeo en l'ensenyament:
Hem de diferenciar entre el vídeo didàctic i la utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat disenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòllics, forma d'estructurar-los i utilització, propicii l'aprenentatge en els alumnes; per altre banda, amb la utilització didàctica en referim a una visió més àmplia de les diverses formes de la utilització que es poden dur a terme en l'ensenyança.(Cabero, 1989)
·Funcions que el vídeo pot dur a terme en l'ensenyament segons diferents autors:
Es podria utilitzar de diferents maneres: transmissió d'informació, instrument motivador, instrument de coneixement per part dels estudiants, instrument d'evaluació, per la formació del professorat en estratègies didàctiques i metodològiques, per la formació del professorat en continguts de la seva àrea curricular, eina d'investigació psicodidàctica, per la investigació de processos desenvolupats en laboratoris, com instruments de comunicació i albabetització icònica dels estudiants com a mitja d'expressió d'aquests, i com instrument per a l'anàlisi dels medis.
·Quin és el temps idoni que ha de durar un vídeo didàctic?, el temps mitjà general adecuat pot situar-se entre els 5 i 10 minuts com a mínim pels alumnes de primària, i de 20 a 25 minuts pels estudiants de secundària i universitaris.
·Accions a realitzar durant el visionat del vídeo:
-Els continguts són coherents des de un punt de vista científic?
-Està actualitzat?
-Estan clarament expressats els objectius que es persegueixen?
-S'adapta a les característiques dels meus alumnes?
-El vocabulari és entenedor o es necessita realitzar algunes adaptacions?
-És tecnicament atractiu?
-El seu temps és adecuat a les característiques del grup d'alumnes?
-Propicia la realització d'activitats posteriors?
·El vídeo com instrument de coneixement:
Es un instrument idoni per a que els alumnes l'utilitzin per analitzar el món que ens rodeja i expresar-se a travès d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguin tan sols receptors passius d'informació. Per tan el vídeo es contempla com un mitja d'obtenció d'informació mitjançant la grabació d'experiències, situacions, conductes, dramatitzacions,...
·El vídeo com a instrument motivador:
El segon ús que els professors fan del vídeo és per motivar els seus estudiants. El vídeo té unes possibilitats molt positives perquè atrau i captura l'atenció a través del llenguatge audiovisual, i té una gran influència en les emocions de l'alumnat. De totes formes el vídeo a clase no serveix tan sols per motivar i animar els alumnes, sinó que també serveix per crear una dinàmica participativa i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. A més a més els alumnes aprenen a dominar noves eines de comunicació, aspecte força important en els nous plans d'estudis no universitari.
·El vídeo com a instrument d'avaluació:
Una altra funció que els mestres li donen al vídeo és per poder evaluar a l'alumnat, i aquí es poden diferenciar dues possibilitats:
- Per una banda en el disseny de situacions especifiques, reals i simulades, per evaluar els coneixements i habilitats dels alumnes.
- I per enfrontar-se a les activitats com a execucions o habilitats realitzades a clase.
·El vídeo per la formació del professorat:
El vídeo ha sigut un dels instruments tradicionalment utilitzats en la formació i perfeccionament del professorat en habilitats, capacitats, estrategies i competències didàctiques. Els motius utilitzats han estat diversos, i van des de la possiblitat d'oferir per ell un feedback immediat, la facilitat del seu desplaçament, la possiblitat de ser incorporat a una sèrie de mitjans, i el fet de poder recollir els succesos de comunicació verbal i no verbal que succeixen a l'aula.
Tota aqueta informació ha estat extreta del llibre "Nuevas tecnologias aplicadas a la educacion" Julio Cabero Almenara, capítol 8, El video en la enseñanza y formación.
1. posibilitats del youtube:
-Com podem pujar els nostres vídeos?
Un cop hem acabat de editar un video ens d'assegurar-nos que tingui una durada inferior a 10 minuts,una grandària inferior a 1GB i un format acceptable podem pujar el video a la pàgina d'inici de Youtube fer clic al botó "Subir"en la part superior dreta i introduim la major informació del video que poguem,així serà més fàcil pels usuaris trobar el nostre video,hem de triar configurar el video com "públic"o"privat" i fem clic al botó "Subir un vídeo",un cop en la nova finestra fem clic en "Examinar" per buscar els arxius del video,hem de tenir en compte que el video pot trigar de un parell de minuts fins una hora.
-Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen el video?
trobar millor allò que busquem, perquè son paraules que limiten molt els resultats desitjats. També buscar vídeos relacionats amb un vídeo que estem veient.
-Es pot cercar un video a partir d'una paraula o frase que es diu en ell?
No, allò que es diu en un vídeo no es pot trobar si la persona que el penja no hi posa la paraula a les paraules clau que acompanyin el vídeo.
-Com es fa per recollir els nostres videos preferits?
A la pàgina d'Inici o qualsevol altre fem clic a "Cuenta" i triem "Favoritos" s'obrirà una finestra nova fem clic a "Añadir" a sota dels videos que volem que apareixin destacats en la nostra pàgina de canal,després fem clic al botó "Actualizar canal" i de forma predeterminada els videos preferits són els nou primers més recents que el usuari a afegit.
-Què són els canals?
Un canal és una pàgina d'usuari.Conte els favotits,els videos,la informació de perfil d'usuari. subscriptors
2.Videos cercats al youtube que es podrien exposar en una classe:
http://www.youtube.com/watch?v=ecuuYMue8vA
http://www.youtube.com/watch?v=S2NPwAUddbI
http://www.youtube.com/watch?v=zw0SR5w0pJ8&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=F8vVrue61rc
http://www.youtube.com/watch?v=ewjrMIV81L0
http://www.youtube.com/watch?v=ocEJXwrhMvM
Per cercar els videos he buscat paraules com "educatiu" "educacio primaria " o al buscar un video he trobat un altre que fa referència i també serveix. També paraules genèriques sobre un tema concret, que s´associïn al que busquem.
http://www.youtube.com/watch?v=my0Rd1HQqDo
3.videos publicats per entitats que parlen de les experiències amb les noves tecnologies:
http://es.youtube.com/watch?v=N_vnUjDk79s
4. proposta sobre com es podrien emprar els vídeos.
Es podrien utilitzar una sèrie de vídeos documentals per poder ampliar coneixements sobre algun tema vinculat a l'escola. També es poden crear grups de treball on hauran de treballar un tema i realitzar un vídeo. Una vegada realitzat el vídeo el podran penjar al youtube i compartir amb la resta de companys els seus treballs.
Una altra proposta podria ser per alguna classe d'anglès. Aprofitant vídeos educatius en anglès els nens podran apendre d'una manera més amena i divertida.
Podríem esmentar diverses activitats per emprar vídeos del youtube a les aules, però no menys important és saber com no ultilitzar-lo. Els vídeos en general, visualitzats a l´aula no poden ser una tònica habitual, tampoc ha d´estar carregat d´informació sinó de idees clares i fàcils d´entendre visualment.
això està penjat al meu bloc (sergi): http://sergiogg1.blogspot.com/
Ventajas de crear un Canal en YouTube para una institución educativa
Extret de : http://educandoentics.blogspot.com/2008/11/ventajas-de-crear-un-canal-en-youtube.html
YouTube es la página más popular de videos que existe en la Web. Si queremos ver un video en Internet, lo primero que hacemos es buscar en YouTube. Muchos hemos visto la oportunidad de subir material institucional y publicitario para difundir actividades, personajes y otros temas de importancia para una institución educativa.
Las iniciativas de colgar videos en YouTube por lo general son acciones individuales dispersas de maestros y directivos. Sin embargo, YouTube ofrece la posibilidad de crear un Canal, una alternativa más organizada y con un mayor poder de difusión, lo que le dará una mejor imagen a la institución educativa que busca estar presente en Internet y comunicarse con la comunidad.
Crear un Canal YouTube es totalmente gratuito y permite tener un espacio virtual personalizado para el material audiovisual que la institución educativa o cualquier organización determine subir a la plaforma más popular de videos en Internet. De esta manera, la organización tiene control de la información que desea compartir con el público.
Tener un Canal en YouTube permite también tener seguidores, que podrían ser los mismos alumnos, padres de familia, maestros, directivos y toda la comunidad educativa en general. De esta manera se mantiene informada a la comunidad sobre las acciones que han sido registradas en video y que la institución ha decidido subir a YouTube.
El Canal YouTube mejora la imagen de la institución educativa pues demuestra la intención de compartir información y parte de sus actividades con toda la comunidad, además de generar los comentarios y el dialogo entre los seguidores del Canal.
Hem de diferenciar entre el vídeo didàctic i la utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat disenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòllics, forma d'estructurar-los i utilització, propicii l'aprenentatge en els alumnes; per altre banda, amb la utilització didàctica en referim a una visió més àmplia de les diverses formes de la utilització que es poden dur a terme en l'ensenyança.(Cabero, 1989)
·Funcions que el vídeo pot dur a terme en l'ensenyament segons diferents autors:
Es podria utilitzar de diferents maneres: transmissió d'informació, instrument motivador, instrument de coneixement per part dels estudiants, instrument d'evaluació, per la formació del professorat en estratègies didàctiques i metodològiques, per la formació del professorat en continguts de la seva àrea curricular, eina d'investigació psicodidàctica, per la investigació de processos desenvolupats en laboratoris, com instruments de comunicació i albabetització icònica dels estudiants com a mitja d'expressió d'aquests, i com instrument per a l'anàlisi dels medis.
·Quin és el temps idoni que ha de durar un vídeo didàctic?, el temps mitjà general adecuat pot situar-se entre els 5 i 10 minuts com a mínim pels alumnes de primària, i de 20 a 25 minuts pels estudiants de secundària i universitaris.
·Accions a realitzar durant el visionat del vídeo:
-Els continguts són coherents des de un punt de vista científic?
-Està actualitzat?
-Estan clarament expressats els objectius que es persegueixen?
-S'adapta a les característiques dels meus alumnes?
-El vocabulari és entenedor o es necessita realitzar algunes adaptacions?
-És tecnicament atractiu?
-El seu temps és adecuat a les característiques del grup d'alumnes?
-Propicia la realització d'activitats posteriors?
·El vídeo com instrument de coneixement:
Es un instrument idoni per a que els alumnes l'utilitzin per analitzar el món que ens rodeja i expresar-se a travès d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguin tan sols receptors passius d'informació. Per tan el vídeo es contempla com un mitja d'obtenció d'informació mitjançant la grabació d'experiències, situacions, conductes, dramatitzacions,...
·El vídeo com a instrument motivador:
El segon ús que els professors fan del vídeo és per motivar els seus estudiants. El vídeo té unes possibilitats molt positives perquè atrau i captura l'atenció a través del llenguatge audiovisual, i té una gran influència en les emocions de l'alumnat. De totes formes el vídeo a clase no serveix tan sols per motivar i animar els alumnes, sinó que també serveix per crear una dinàmica participativa i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. A més a més els alumnes aprenen a dominar noves eines de comunicació, aspecte força important en els nous plans d'estudis no universitari.
·El vídeo com a instrument d'avaluació:
Una altra funció que els mestres li donen al vídeo és per poder evaluar a l'alumnat, i aquí es poden diferenciar dues possibilitats:
- Per una banda en el disseny de situacions especifiques, reals i simulades, per evaluar els coneixements i habilitats dels alumnes.
- I per enfrontar-se a les activitats com a execucions o habilitats realitzades a clase.
·El vídeo per la formació del professorat:
El vídeo ha sigut un dels instruments tradicionalment utilitzats en la formació i perfeccionament del professorat en habilitats, capacitats, estrategies i competències didàctiques. Els motius utilitzats han estat diversos, i van des de la possiblitat d'oferir per ell un feedback immediat, la facilitat del seu desplaçament, la possiblitat de ser incorporat a una sèrie de mitjans, i el fet de poder recollir els succesos de comunicació verbal i no verbal que succeixen a l'aula.
Tota aqueta informació ha estat extreta del llibre "Nuevas tecnologias aplicadas a la educacion" Julio Cabero Almenara, capítol 8, El video en la enseñanza y formación.
1. posibilitats del youtube:
-Com podem pujar els nostres vídeos?
Un cop hem acabat de editar un video ens d'assegurar-nos que tingui una durada inferior a 10 minuts,una grandària inferior a 1GB i un format acceptable podem pujar el video a la pàgina d'inici de Youtube fer clic al botó "Subir"en la part superior dreta i introduim la major informació del video que poguem,així serà més fàcil pels usuaris trobar el nostre video,hem de triar configurar el video com "públic"o"privat" i fem clic al botó "Subir un vídeo",un cop en la nova finestra fem clic en "Examinar" per buscar els arxius del video,hem de tenir en compte que el video pot trigar de un parell de minuts fins una hora.
-Quina és la utilitat de les paraules clau que acompanyen el video?
trobar millor allò que busquem, perquè son paraules que limiten molt els resultats desitjats. També buscar vídeos relacionats amb un vídeo que estem veient.
-Es pot cercar un video a partir d'una paraula o frase que es diu en ell?
No, allò que es diu en un vídeo no es pot trobar si la persona que el penja no hi posa la paraula a les paraules clau que acompanyin el vídeo.
-Com es fa per recollir els nostres videos preferits?
A la pàgina d'Inici o qualsevol altre fem clic a "Cuenta" i triem "Favoritos" s'obrirà una finestra nova fem clic a "Añadir" a sota dels videos que volem que apareixin destacats en la nostra pàgina de canal,després fem clic al botó "Actualizar canal" i de forma predeterminada els videos preferits són els nou primers més recents que el usuari a afegit.
-Què són els canals?
Un canal és una pàgina d'usuari.Conte els favotits,els videos,la informació de perfil d'usuari. subscriptors
2.Videos cercats al youtube que es podrien exposar en una classe:
http://www.youtube.com/watch?v=ecuuYMue8vA
http://www.youtube.com/watch?v=S2NPwAUddbI
http://www.youtube.com/watch?v=zw0SR5w0pJ8&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=F8vVrue61rc
http://www.youtube.com/watch?v=ewjrMIV81L0
http://www.youtube.com/watch?v=ocEJXwrhMvM
Per cercar els videos he buscat paraules com "educatiu" "educacio primaria " o al buscar un video he trobat un altre que fa referència i també serveix. També paraules genèriques sobre un tema concret, que s´associïn al que busquem.
http://www.youtube.com/watch?v=my0Rd1HQqDo
3.videos publicats per entitats que parlen de les experiències amb les noves tecnologies:
http://es.youtube.com/watch?v=N_vnUjDk79s
4. proposta sobre com es podrien emprar els vídeos.
Es podrien utilitzar una sèrie de vídeos documentals per poder ampliar coneixements sobre algun tema vinculat a l'escola. També es poden crear grups de treball on hauran de treballar un tema i realitzar un vídeo. Una vegada realitzat el vídeo el podran penjar al youtube i compartir amb la resta de companys els seus treballs.
Una altra proposta podria ser per alguna classe d'anglès. Aprofitant vídeos educatius en anglès els nens podran apendre d'una manera més amena i divertida.
Podríem esmentar diverses activitats per emprar vídeos del youtube a les aules, però no menys important és saber com no ultilitzar-lo. Els vídeos en general, visualitzats a l´aula no poden ser una tònica habitual, tampoc ha d´estar carregat d´informació sinó de idees clares i fàcils d´entendre visualment.
això està penjat al meu bloc (sergi): http://sergiogg1.blogspot.com/
Ventajas de crear un Canal en YouTube para una institución educativa
Extret de : http://educandoentics.blogspot.com/2008/11/ventajas-de-crear-un-canal-en-youtube.html
YouTube es la página más popular de videos que existe en la Web. Si queremos ver un video en Internet, lo primero que hacemos es buscar en YouTube. Muchos hemos visto la oportunidad de subir material institucional y publicitario para difundir actividades, personajes y otros temas de importancia para una institución educativa.
Las iniciativas de colgar videos en YouTube por lo general son acciones individuales dispersas de maestros y directivos. Sin embargo, YouTube ofrece la posibilidad de crear un Canal, una alternativa más organizada y con un mayor poder de difusión, lo que le dará una mejor imagen a la institución educativa que busca estar presente en Internet y comunicarse con la comunidad.
Crear un Canal YouTube es totalmente gratuito y permite tener un espacio virtual personalizado para el material audiovisual que la institución educativa o cualquier organización determine subir a la plaforma más popular de videos en Internet. De esta manera, la organización tiene control de la información que desea compartir con el público.
Tener un Canal en YouTube permite también tener seguidores, que podrían ser los mismos alumnos, padres de familia, maestros, directivos y toda la comunidad educativa en general. De esta manera se mantiene informada a la comunidad sobre las acciones que han sido registradas en video y que la institución ha decidido subir a YouTube.
El Canal YouTube mejora la imagen de la institución educativa pues demuestra la intención de compartir información y parte de sus actividades con toda la comunidad, además de generar los comentarios y el dialogo entre los seguidores del Canal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
